17 de juliol 2011

L'última entrada del cicle d'arquipíndoles 2010-2011 la dediquem als 81 participants que ho han fet possible:

Irene Solà, David Aubert, Jordi Crous, Francesc Bailón, Lurdes Ferran, Toni Vilanova, Pablo Twose,  Maria Pancorbo, Toni López, Eva Micaló, Ricard Turón, Oriol Vañó, Eduard Callís, David Marès, Jordi Calbetó,  David Cabrerizo, Olga Llobet, Carla Arruebo, Cristina Lloret, David Lamolla, Jesús Cardona, Pep Admetlla, Àngel Pérez, Sílvia Rodríguez, Sònia Busquets, Marta Brugulat, Rafael Marquina, Laia Escribà, Yosko Navarro, Xavier Solà, Josep Mª Fortià, Antoni Aguilar, Goretti Raurell, Miquel Capdevila, Joaquim Puigvert, Pià Romans, Jordi Rodrigez-Roda, David Codinach, Marc Riera, Sergi Valls, Pere Arumí, Miriam Jorba, Marc Manzano, Alea Noguera, Pau Fraguell, Josep Mª Torra, Josep Camps, Mariel·la Agudo, Aitor Horta, Josep Mª Birulés, Josep Mª de Solà-Morales, Quim Esteve, Marc Torra, Mariona Llenas, Carles Victoria, Oriol Texidor, Xevi Moliner, Joaquim Español, Pere Bellés, David Jiménez, Marta Masferrer, Marc Albiol, Aleix Gimeno, Oriol Texidor, Gabriel Barbeta, Albert Colomer, Carles Pérez, Philippe Burcher, Toni Solanas, Elena Albareda, Laura Gil, Antoni Márquez, Ivan Ocanya, Carme Bosch, Jordi Pujol, Mª Clara Riera, Bernat Llauradó, Laida Memba, Mercè de Cabanyes, Esteve Roca i Xavier Pigrau.

A tots ells els estem molt agraïts que hagin volgut compartir les seves experiències i coneixements en una arquipíndola.

27 de juny 2011

Projectes de cooperació per al desenvolupament a l'India

Jordi Pujol
La Fundació Vicenç Ferrer treballa en les zones rurals del districte d’Anantapur, al sud de la Índia, amb un clima molt sec i càlid (temperatures màximes 45º)

Rehabilitació del carrer Barcelona a "Centro Habana" Cuba.

Xavier Pigrau
Vista general del carrer Barcelona mirant cap el “Capitolio”, una de les imatges més emblemàtiques del “Centro Habana” : el carrer Barcelona es situa exactament perpendicular a la façana posterior de l’edifici esmentat. La imatge reflexa les obres de rehabilitació ja acabades. L’edifici de la dreta a primer terme és el nº 63, a la planta baixa del qual es troba un espai de documentació anomenat “Barcelona-Habana” que ofereix informació sobre temes que afecten a ambdues ciutats. Les dues façanes del tram del carrer Barcelona entre els carrers “Aguila” i “Amistad” en una imatge del 2006 prèvia a l’execució de les obres de rehabilitació. Les vistes estan, a l’igual que la anterior, orientades cap el “Capitolio” i permeten comparar l’estat del conjunt abans i després de les obres.

26 de juny 2011

Posada en valor del patrimoni arquitectònic i urbà de Guinea Equatorial



La Laida Memba Ikuga i la Mercè de Cabanyes Gay exposaràn una arquipíndola sobre la posada en valor del patrimoni arquitectònic i urbà de Guinea Equatorial, de la que ens n'avancen:
" Des de les primeres extraccions de petroli durant els anys 90, empreses internacionals s'han traslladat a Guinea Equatorial per a participar al 'Plan Nacional de Desarrollo Económico y Social'. Degut als rellevants canvis econòmics generats per l'eclosió petroliera, s'ha produït un procés de creixement urbà molt accelerat. La construcció de infraestructures i nous assentaments humans posa de manifest una sèrie de conflictes entre les noves propostes d'urbanització i els hàbits i pràctiques socials de la població local. Basant-nos en l'entorn construït com a testimoni de fenòmens culturals i el seu interès com a bé col.lectiu, hem iniciat el primer inventari de patrimoni arquitectònic a través del Departament de Cultura de Guinea Equatorial. Mitjançant un estudi exhaustiu de l'entorn construït del país, volem identificar aquells "llocs" de valor social, cultural, artístic o històric. D'aquesta manera podem obtenir directrius per a plantejar solucions als conflictes actuals i exposar propostes cap a un desenvolupament econòmic sostenible."

23 de juny 2011

Namaste Girona

La Mª Clara Riera, presentarà titulada Namaste Girona.

22 de juny 2011

Rehabilitació del carrer Barcelona a "Centro Habana" Cuba.

En Xavier Pigrau presentarà una arquipíndola sobre: " els treballs realitzats per l’Ajuntament de Barcelona a través dels Departaments d’Arquitectura i de Cooperació Internacional i Solidaritat juntament amb la “Oficina del Historiador de la Habana” per tal de portar a terme la rehabilitació de dues illes de cases del carrer Barcelona del barri de “Centro Habana” de l’Havana (Cuba).
La zona en qüestió és molt menys coneguda que la famosa “Habana Vieja” i es troba situada al sector d’eixample per darrera del Parque Central, un cop passades les antigues muralles de la ciutat. El carrer Barcelona es situa exactament perpendicular a la façana posterior de l’edifici del “Capitolio” i ofereix una de les perspectives més conegudes de la zona : tan coneguda és, que la seva imatge és utilitzada en les campanyes de promoció turística de la ciutat.
El barri es troba molt degradat, amb proliferació dels infra-habitatges a partir de la divisió de les unitats existents i amb una manca de dotacions i serveis, així com una notable precarietat estructural.
Iniciats els primers treballs de recollida de dades a l’any 2002, les obres s’han portat a terme entre els anys 2006 i 2009 i han consistit essencialment en la recuperació dels edificis de les illes entre els carrers “Águila” i “Amistad” i la seva rehabilitació per tal de millorar les seves condicions de seguretat i habitabilitat, així com també les estètiques.
S’ha actuat sobre onze edificis, amb més de quaranta habitatges a més a més d’un espai enjardinat situat en un solar al mig del front d’una de les illes. "

20 de juny 2011

Per a que a uns els sobren canyes i el altres no en tenen


L' Esteve Roca ens presentarà una arquipíndola titulada " Per a que a uns els sobren canyes i el altres no en tenen "  en la que exposarà: " les conclusions dels principals tractats, protocols, declaracions, ... que s’han generat en el conflicte del Sahara. Hi ha un fons positivat que hauria de permetre la construcció d'una realitat basada en un model de justícia social més equitatiu. Reflexions sobre quin ha de ser el paper dels diversos agents a la cooperació. "
 

Projectes de cooperació per al desenvolupament a l'India

En Jordi Pujol presentarà una pinzellada de la seva experiència de dos anys com a cooperant a l’Índia amb la Fundació Vicenç Ferrer. La Fundació es dedica al desenvolupament integral del districte d’Anantapur,  i especialment de la població més desafavorida formada per les castes més baixes, els grups tribals, les dones i els discapacitats. En aquesta organització, la feina de l’arquitecte és el disseny i el control d’obra de grans equipaments (3.000 a 10.000 m2) per les àrees de sanitat, educació i infraestructures seguint una arquitectura austera i funcional  i al mateix temps que s’adapti al rigor del clima, a la gran complexitat social, a les peculiaritats culturals i als requeriments de l’organització. Alguns dels projectes destacats són un institut-residència per a nens discapacitats a Raptadu, un hospital per al tractament de malalties infeccioses a Bathalapalli i l’hospital general de Kalyandurg.

16 de juny 2011

Allotjament per estades temporals al recinte de l'Hospital de Boulemmane (Marroc)

El Bernat Llauradó ens presentarà una arquipíndola sobre el disseny d'un mòdul d'allotjament per estades temporals al servei dels familiars dels residents a l'hospital de Boulemmane (sobretot pels familiars de les dones que ingressen per donar a llum). Per aquesta comunitat de muntanya significa la possibilitat que el procés del par es pugui desenvolupar amb l'acompanyament i suport de la família, qüestió realment important en la seva cultura. El simple fet de permetre un espai d'estada als familiars (dormitori, serveis i office/menjador) redueix la possibilitat de mortalitat infantil en el par o d'altres problemes derivats per la negativa de les mares a desplaçar-se sense la família.

15 de juny 2011

Pròxim flascó: COOPERACIÓ

L'últim flascó d'arquipíndoles de la temporada estarà dedicat als projectes de cooperació:


" Iniciatives i projectes que tenen per objectiu la millora de les infraestructures, l’habitatge, l’educació, la salut ... en localitzacions menys desenvolupades, necessitades d’una reconstrucció després d’una catàstrofe o sectors socials més necessitats. Les actuacions en zones rurals de pocs recursos, utilitzant materials i tecnologies locals de baix cost. Els treballs per a la gent i amb la gent que afavoreixen les accions participatives,  l’aprenentatge i la formació per aconseguir el desenvolupament i l’autonomia local.
El tema està obert a totes aquelles accions de voluntariat que mitjançant aspectes relacionats amb l’arquitectura pretenen millorar sectors desafavorits."

Us animem a participar-hi!
Serà el proper dia 29 de Juny a les 20h, a la sala d'actes de la Demarcació de Girona del COAC.

27 de maig 2011

Casa integral o de desenvolupament tecnològic durable

Philippe Burcher

Aquesta casa, integral o de Desenvolupament Tecnològic Durable (DTD), pretén ser un prototip constructiu i un repte professional i personal. Incorpora els conceptes complementaris de bioarquitectura, sostenibilitat i tecnologia. El repte també consisteix en edificar una casa autosuficient.

La Fàbrica del Sol

Toni Solanas
(abans) Edifici de la Fàbrica del sol:
Rehabilitació i remodelació de l’edifici de les antigues oficines de La Fàbrica del gas.
Obra de Josep Domènech i Estapà, del 1907, al barri de la Barceloneta a Barcelona.
La foto és dels anys 50.

25 de maig 2011

Arquitectura popular i construcció bioclimàtica

La Carme Bosch ens presentarà una arquipíndola sobre la rahabilitació d'una casa a Juià en la que reduir limpacte ambiental i el consum energètic és inherent a les solucions constructives de larquitectura vernacle, larquitectura del sentit comú.

23 de maig 2011

Casa de desenvolupament tecnològic durable

En Philippe Bürcher ens presentarà una arquipíndola titulada: " Casa de desenvolupament tecnològic durable " de la que ens n'avança:
"Bioclimatisme + Tecnologia + Sostenibilitat = Desenvolupament Tecnològic Durable (DTD).
El projecte presentat consisteix en un prototip d’arquitectura que incorpora conceptes de bioarquitectura, de reciclat i reciclabilitat de materials de construcció, d’elements constructius tecnològic i de recuperació de les diferents aigües que genera el lloc i els usuaris. Així mateix, totes les instal·lacions estan connectades a un sistema domòtic que permet la gestió completa de les diferents energies. D’aquesta manera, aquest tipus de construcció intenta, des de l’inici i fins al seu manteniment, contribuir a una reducció de CO2, i una potenciació de H2O, mitjançant la aplicació de tècniques constructives utilitzant els materials del lloc, al mateix temps que aplica elements energèticament eficients. "

L'Estratègia Verda Urbana, Santiago de Compostel·la

 
L' Elena Albareda ens presentarà una arquipíndola sobre L'Estrategia Verda Urbana a Santiago de Compostel·la, que és " la proposta d'un nou intstrument per fer front a l'actual limitació del sistema de planejament urbà de donar resposta a la creixent demanda social de sostenibilitat. Reconeix el paper determinant dels Espais Verds Urbans en el metabolisme urbà, com a elements clau en la transformació de la ciutat cap a un nou model re-orgànic, incidint especialment en la capacitat d'esdevenir espais productius (gestors de l'aigua i la matèria orgànica principalment). L'Estratègia Verda Urbana és alhora un instrument de participació social i, per tant, de recuperació de les funcions educatives i polítiques pròpies de l'espai públic urbà."